ILLUSION Born In Technology | Data de sortida: 25 Novembre 2022 | Segell: Autoedició

Introducció i context:

Una de les coses que fa que els humans siguem diferents a les altres espècies que habiten aquest maltractat planeta en el que ens trobem és la nostra capacitat de crear música. Aquest patrimoni de tota la humanitat s’expressa en infinitat de formes. Una de les més conegudes és el Rock, i amb ell, la multitud d’estils i subestils que l’acompanyen, essent el Thrash un dels seus besnéts preferits.

Sigui quin sigui el gènere musical o estil que es practiqui, la música sempre ha estat un instrument d’expressió de les emocions, una via per canalitzar sentiments: d’afecte, de ràbia o de qualsevol altra condició. En el cas del Thrash, tot i que existeixen bandes i hi ha cançons festives a grapats, hi predomina la mala llet. En el cas dels protagonistes d’avui, Illusion, on no hi ha espai per a la complaença. Estan emprenyats, hi ha moltes coses que no els agraden i no es mosseguen pas la llengua.

Els Illusion pertanyen a aquesta tercera fornada del Thrash català que s’inicià a finals dels 80 amb grups com els Fuck Off o els (renascuts) Legion, que segueix al tombant de mil·lenni i primera dècada d’aquest segle amb d’altres com els reeixits Crisix i que ens porta fins a aquesta tercera onada amb grups que estan traient ara els seus primers o segons treballs, com per exemple els Exessus (dels qui vam publicar la ressenya d’Asynapse i que poc després vam entrevistar a la ràdio) o els mateixos Illusion, dels quals avui us comento el seu segon treball, l’elapé Born In Technology.

Tot escoltant el disc d’Illusion, Born In Technology.

Als Illusion els vaig conèixer quan vaig rebre un correu de la banda anunciant l’imminent sortida de Born In Technology, primer llarga durada del grup, que surt quatre anys després de l’EP Liberty For Sale.

La columna vertebral de la banda està encapçalada per l’Uri Yerga (veu principal i guitarra, autor de totes les lletres i músiques de l’àlbum excepte de la versió thrashera de la tradicional Bella Ciao) i l’Iván Mora (baixista i co-autor de totes menys una de les músiques de Born In Technology). Completen la formació en Richard Lionheart a l’altra guitarra i la recent incorporació a la bateria de David Puy, ocupant la plaça que va deixar lliure en Víctor García (ara a Exessus).

No puc deixar passar que Born In Technology ha estat enregistrat per Mr. Ax als santsencs Ax Studios i que de la producció se n’ha encarregat en Víctor Valera, batera dels Angelus Apatrida qui, sens dubte, ha deixat una clara empremta del so dels manxecs a Born In Technology.

Tot escoltant el disc, es confirmen dos trets que la banda empra per presentar-se: refusen adoptar qualsevol ubicació geogràfica com lloc de procedència i etiqueten la seva música com Thrash N’ Roll. Començo amb això segon.

El disc d’Illusion, Born In Technology, sona a Thrash, sí, però té molt de Rock And Roll i de Punk. Amb prou feines trobem un parell de solos de guitarra en tot l’àlbum, l’un al senzill Masters Of Disaster i l’altre a Mr. Death. Ells no estan per virtuosisme ni collonades, ells van al gra i les seves cançons no demanen intros, grans solos o melodies descomunals. A Born In Technology la força la trobem als riffs i a la gola de l’Uri, que ens escup a la cara en totes i cada una de les cançons del disc.

I aquí enllaço amb l’altra característica que la banda fa servir per definir-se: són habitants del món. Un món que (no descobreixen pas res) està malalt i seguim sense respectar prou, amb un funcionament que explota els recursos del planeta i als seus habitants en benefici d’uns pocs. Són catalans però són d’arreu i no combreguen amb més banderes que la del Thrash And Roll.

Quan més Punk sonen és a la cançó en castellà del disc, la setena, anomenada La Nº 7 (o los cuatro gilipollas de siempre), que no només té un nom ben punky si no que també és la que més s’hi apropa musicalment parlant. De fet, no és extraordinari que bandes que practiquen el Thrash (i estils propers com el Crossover) puguin aparèixer en cartells de concerts i festivals punkys (em vénen al cap grups com Soziedad Alkoholika o els esmentats Crisix). Una altra mostra de la proximitat que de vegades podem trobar entre el Thrash i el Punk l’escoltem en aquell treball que els Legion van treure en castellà, l’EP Por La Cara. Els Illusion no només no refusen aquesta comunió si no que l’abracen sense complexos.

En conclusió:

El disc dels Illusion, Born In Technology, sona fort, potent i molt directe. Agradarà menys als qui volen molta melodia i/o grans solos de guitarra que no pas als qui gaudeixen trencant-se el coll amb riffs assassins i sense mitges tintes.

Aviat tindrem a la ràdio a la banda perquè ells mateixos ens parlin amb pèls i senyals del disc, de la seva música, de les seves lletres i del que els surti dels ous, que si fan Thrash And Roll és perquè els dóna la gana. Abans de que arribi aquesta entrevista, pots anar escoltant-te el disc i, si t’agrada, comprar-lo al seu Bandcamp.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!