LÈPOKA | Sala Wolf | Dissabte 27 de maig del 2023

Aquí totes les cròniques d’El Rock-Òdrom

Bones metal·lers/eres d’ El Rock-Òdrom! Avui parlarem del concert del dissabte 27 de Maig a la sala Wolf que ens va portar al grup Lèpoka!

Per si encara no teniu gaire idea del grup, us poso una mica en context. Són un grup de Castelló de la Plana que és va iniciar a finals del 2009, per tant, una mica de recorregut ja tenen…
Parlar d’aquests nois és parlar, sens dubte, d’una de les bandes de Folk Metal més prometedores, i és que crec que han sabut marcar diferència amb els seus antecessors, carregats de molt ritme que convida a ballar i, com diuen els seves cançons, també a beure per acompanyar els seves melodies.

Un any després de la seva anterior visita, tornen a presentar-se a Barcelona per a acomiadar-se de el “Baile de los caídos” per concloure la gira del 2023 del disc “El último baile” abans que comencin de nou a girar amb el seu imminent àlbum que ja estan gestant.

Els components de Lèpoka són: Dani (Veu), Zarach (Vents), Dio (Guitarra), Dani (Violí), Popez (Guitarra), Zaph (Baix) i Jaume (Bateria).

Aquest concert tènia la particularitat que hi havia un acústic a les 19:30h anomenat Folkohólica! i òbviament vaig entrar per veure com les gastin en aquest tipus de directes, per a mi, més complicats, però no hi ha cap queixa a dir. Al contrari! Van estar genials i es van fer amb el públic només començar el xou.

Amb tot l’escenari cobert amb els membres de la banda i tot el públic anhelant l’inici, en Dani, molt educadament, ens va donar la benvinguda al públic i els gràcies per ser allà.

Van fer sonar els seves cançons més emblemàtiques però amb molt més relax… O això pensava jo… Perquè el públic tenia ganes de festa!! Van ballar i corejar a cor que vols les cançons de la banda, escalfant motors per l’entrada del concert que començaria en una escassa mitja horetaaaa!!

Tot i que era el primer cop que gaudia d’aquest grup en directe, alhora tornava a visitar l’antiga sala coneguda com Metalzone o després Señor Lobo o, com s’anomena ara, Wolf. Què dir d’aquesta mítica sala de festa? Doncs potser que per a concerts no és la sala més idònia. Ens hi trobem com si d’un temple grec es tractés però sense aquest encant. Un munt de columnes, algun mini podi per a,pujar-s’hi i moure els malucs i un escenari apoltronat en el fons que et limita la vista. En definitiva, un putu tub que, no obstant, no va impedir que gaudíssim del concert.

Un cop apagades les llums, i després d’una visita ràpida a la barra per a agafar-nos una aigüeta groga amb escuma, amb una èpica intro, saltaven a l’escena aquests set personatges per a fer-nos gaudir amb la irresistible “El baile de los caídos”. Com es nota que aquests nois van a per totes!. Van arremetre amb les cançons l’una després de l’altra, confiant plenament en aquest últim treball amb “Eternia”, el “Heavyátrico” i “Pandemònium” amb un públic que, a dir la veritat, estava una mica parat. Això sí, amb els braços enlaire corejant totes les cançons.

Sort que al llarg de la nit la cosa es va anar escalfant degut (o no) a una ancestral beguda feta d’ordi que va fer que comencessin a emergir les primeres olles que tant caracteritzen aquest estil més folklòric. A destacar sobretot la joventut dels participants, rondarien la vintena d’anys i eren d’allò més variat, amb força públic femení. Una festa on tothom és benvingut.

Hi va haver unes paraules d’en Dani per a felicitar l’assistent més jove de la sala, un petit noiet de potser vuit anyets a sobre les espatlles del seu pare que s’estrenava en el seu primer concert.

El següent a sonar van ser un medley de El picorcito + Skall + Resakoff, cançons dedicades als més borratxos de la sala, i van continuar amb la metal·lera “Sombra de libertad” i ficar-nos de ple davant una de les sorpreses de la nit: “La batalla con los cueros de vino”. Un cover que s’incloïa al disc dels gaditans Saurom (un dels tres grans pares del folk a Espanya), Mester de juglaria. Cal recalcar també el gran cover dels  folk-metal·lers Salduie.

Com a gairebé tot concert, sempre hi ha un moment més emotiu, i aquesta vegada això arribà un Dani més emotiu, submergint-nos “En este sueño”, el tema lent d’aquest últim disc.

Després de la calma va tornar la tempesta amb la irresistible “Bersekers”, amb un petit sector de gent ja moltíssim més deslligat, anant de banda a banda, com si de vaixells a la deriva es tractessin.

Van continuar amb la “Huella del dragón”, un altre dels temes més metàl·lics d’aquest disc i el meu favorit, amb una breu picada d’ullet més festiu cap a al final que em recorda als mítics Celtas Cortos.

Van prosseguir amb la irresistible “Samhain” amb algun bram d’en Dani i una banda amb un so més proper al Thrash. La veritat és que la part més instrumental de la cançó em va semblar una fuetada. Després, a corre-cuita  ens van convidar a un breu “Chupito”, tema, també com l’anterior, del seu primer disc.

El final de la nit es va acostant amb una altra ronda de temes canyers, amb el senyor Zarach a la gaita cridant-nos a files, com si d’una batalla al més pur estil Braveheart es tractés, per a endinsar-nos amb l’èpica “Goliardos”. Però què bé sonen els instruments de vent! I el ritme no decau, amb un Dani que ens obliga a ajupir-nos durant la cançó “Seguimos en pie”.

I com a cirereta del pastís per a tancar aquesta jornada, després del típic comiat de tots els grups amb el públic corejant “otra, otra”, van tornar amb “Contra viento i marea” i “Yo controlo” per a acomiadar-se del públic fins a la següent.

Sens dubte, vaig marxar amb un bon sabor de boca per haver gaudit d’una nit amb una de les més prometedores bandes de Folk espanyoles. Serà un gran encert si aconsegueixen fusionar bé el Folk Metal amb aquest so que ens porten d’alguns temes amb pinzellades més de Ska, mantenint totes dues parts en perfecta harmonia per a així ampliar el nombre de goliardos que els segueixen.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!