Mescaleros + Star Mafia Boy | Dissabte 26/02/2022 | Sala Bóveda de Barcelona

28 febr., 2022 | Cròniques

mescaleros sala bóveda

Mescaleros + Star Mafia Boy | Sala Bóveda de Barcelona | Dissabte 27 de Febrer de 2022

Visca el Rock and Roll!

A un concert on hi participen varis grups, és costum entendre que qui toca primer és el teloner i qui toca en darrer terme és el cap de cartell de l’esdeveniment.

No va ser però aquest el cas del concert viscut aquest dissabte 26 a Bóveda on tots dos grups, Mescaleros i Star Mafia Boy, ens havien d’oferir dos shows complets de presentació dels seus respectius nous treballs trets amb el segell The Fish Factory, que és qui organitzava el concert.

La sala Bóveda va presentar un aforament interessant, amb gairebé tres quartes parts del recinte ocupat per rockers i rockeres (una presència femenina més alta del que malauradament estem acostumats a veure) disposats a gaudir d’una vetllada plena de rock and roll.

 

mescaleros

Els primers a fer trontollar l’escenari van ser els barcelonins Mescaleros. Puntuals i amb energia encomanadissa, el grup sortia a presentar el seu nou àlbum, No Fear No Limits i del qual ja en vàrem parlar abastament quan vam entrevistar al grup en el nostre programa de ràdio.

De seguida es va fer palès que jugaven a casa. Entre el públic hi havia moltes cares conegudes per Mescaleros i les picades d’ullet, els gestos de complicitat, les salutacions i les dedicatòries particulars a alguns dels presents i també en record dels qui ja no hi són van ser una constant durant tot el concert.

Uns Mescaleros encapçalats per un carismàtic Amadeo Digón a qui es veia feliç de poder presentar, per fi, No Fear No Limits a la seva ciutat i acompanyat per tota la banda, compacta, potent i amb ganes de passar-s’ho bé.

Van arrencar el concert amb Dreams, una bona cançó per posar les piles a tothom i que també obre No Fear No Limits.

Tot i que al voltant de la meitat de les cançons del concert de Mescaleros van correspondre al seu recent disc, van saber alternar-les amb d’altres d’anteriors que segueixen formant part del seu repertori en directe.

Com a mostra, les dues següents a caure. Portrait (del seu debut de 2011 Till The End) i Right Now (del tercer àlbum, The Right Way, de 2018) però és obvi que, a mesura que una banda creix en discografia, més i més cançons han d’anar quedant fora i, recordem, en aquest concert es presentava No Fear No Limits i aquest nou àlbum havia de ser el protagonista de la nit.

Així doncs, d’aquest treball en van caure d’altres com Away, Invincible, So Many Clouds o una de les meves preferides, Feelings. Sempre amb la constant interacció amb el púbic assistent que esmentava abans.

Per tancar la festa, Fire (del seu segon treball, No Man’s Land, de 2015) i Freedom For All, cançó que també tancava aquell Till The End de fa més de 10 anys.

Gran concert dels catalans que després, durant l’actuació de Star Mafia Boy, van estar-se entre el públic saludant a amics i coneguts.

Quan va acabar el concert de Mescaleros, molta gent va sortir fora de la sala a fumar o prendre una mica l’aire i, la veritat, va costar una mica tornar a omplir la sala una vegada Star Mafia Boy van començar a fer sonar el seu rock and roll.

 

mescaleros

Tenia força curiositat per veure el concert de Star Mafia Boy. M’havien parlat molt bé del seu directe i, la veritat, fins aquesta nit no havia escoltat ni una sola nota musical del grup.

Star Mafia Boy és l’àlies de Francisco José Rodríguez Pinto, madrileny nascut el 1970. Ha estat membre fundador d’Ausentes (1990) i Babylon Boys (1994). El 1996 entrà a formar part de Corazones Negros, l’any 2000 va ser un dels músics que van participar a la creació del grup Guitar Mafia i, finalment, ja com a Star Mafia Boy, va treure el seu primer treball, 1.9.7.0. el 2009 i aquest gener de 2022 ha editat Permíteme Que Me Presente, el disc que ens presentava a la sala Bóveda.

He de dir-vos que no vaig saber agafar-li del tot el punt a Star Mafia Boy. Vaig gaudir del concert, sí, però la proposta musical no em va acabar d’atrapar. És Punk? És Glam Rock? És Ramones o New York Dolls?

La connexió amb el públic tampoc va ser gaire propera (o aquesta sensació tinc jo). Mafia Boy és qui porta el pes de l’actuació i no para quiet ni un segon, amunt i avall amb la seva guitarra, sortint de l’escenari per fer sonar la seva guitarra sobre la barra del bar, a les escales o barrejat entre el públic. Un comportament que sempre és d’agrair perquè el rock and roll és quelcom més que cançons, és actitud. Tanmateix em va semblar un pèl impostat, una actuació dins l’actuació, com si formés part del guió i no un sentiment espontani que sorgeix per l’energia que es desprèn del concert.

No obstant, l’experiència va ser prou satisfactòria com perquè els meus aplaudiments finals fossin reflex d’una actuació que, amb tot, vaig gaudir.

Gràcies a José Manuel i Elena de The Fish Factory per les acreditacions de premsa i amabilitat i a la Sala Bóveda per permetre’ns fer aquesta crònica.

Text: César Rojas
Imatges: Albert Parada i César Rojas

Pots llegir aquesta crònica en castellà a The Sentinel.

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú