Natal Pride: The best of Natal Pride

11 juny, 2020 | Ressenyes

the best of Natal Pride

Natal Pride: The best of Natal Pride // Data de sortida: Abril 2020 // Segell: Demons Records

Avui ressenyem aquest The best of Natal Pride, però abans deixeu-me que recordi el que comentava fa poc menys d’un any en aquesta ressenya del disc dels asturians Edén, El despertar de los sueños. En ella, preguntava en veu alta fins a quin punt podem considerar com al mateix grup a una agrupació de músics que es dóna a conèixer sota un nom artístic (en aquest cas Natal Pride), que en un moment determinat finalitza la seva activitat i que al cap dels anys torna a l’acció mantenint el nom però només a un dels músics que en formaren part d’inici.

Bé pot ser que considerem que aquell músic sigui de fet el grup en sí mateix. La seva ànima i figura principal que presenta les cançons sota el nom d’una banda més que no pas amb el seu nom i cognom. Ve a ser com el que li he llegit a en José Carlos Molina en més d’una ocasió quan ha dit allò de “Ñu sóc jo”. En aquesta ocasió potser podríem dir que Jorge Castro Sánchez és Natal Pride.

Anem però a pams per entendre què és aquest The best of Natal Pride i com l’he interpretat a l’hora d’escriure aquesta ressenya.

Els Natal Pride neixen a Madrid a finals dels vuitanta. Practiquen un thrash rude amb elements de death i treuen tres maquetes que els donen un cert renom en l’underground madrileny. Això els permet tocar amb grups com Napalm Death o Kreator. És potser a mitjans dels noranta quan, després d’uns pocs anys de silenci, estrenant el prefix “The” al seu nom i amb l’EP Intense més el directe Made in Spain, obtenen els índexs més elevats de popularitat. Jo recordo llegir el seu nom a les revistes de l’època i sentir alguna cançó del directe en alguna emissora. En aquells temps el seu so havia anat evolucionant cap a un thrash amb elements del metall alternatiu que floria aleshores. Més endavant van treure l’LP Let me cry del qual no recordo tenir-ne notícia en el seu moment (pot trobar-se sencer a YouTube) i, per la meva coneixença, res més fins avui.

Amb una formació completament reovada, uns Natal Pride de nou sense el prefix “The” al nom i capitanejats per en Jorge Castro, tornen a l’acció el 2014, gravant algunes cançons i reprenent l’activitat en directe. Amb la formació que donava vida a Natal Pride el 2016, es fixen l’objectiu d’entregistrar el que serà un nou disc que, per circumstàncies, ha acabat esdevenint aquest The best of Natal Pride.

The best of Natal Pride aglutina un total de nou cançons escrites per en Jorge Castro entre 1988 i 2014, regrabades entre 2016 i 2019 i compilades en aquest CD. El disc és alhora un homenatge a José Antonio Moreno, darrer cantant dels Natal Pride mort a causa d’un càncer.

Regravar cançons té sempre el risc que es perdi l’essència de les sonoritats originals alhora que permet actualitzar les cançons i enriquir-les amb nous elements. L’aposta és arriscada i, al llarg de la història, hem vist resultats de tots els colors: Des de l’encertada revisió als clàssics que varen fer els Saxon amb aquell Heavy Metal Thunder, fins a la destrossa dels Manowar amb Kings Of Metal MMXIV. Correspon als seguidors veterans dels Natal Pride jutjar amb més criteri que no pas jo com de bé o malament ha caigut aquest rentat de cara a les antigues cançons.

Crida l’atenció que en aquest Best of Natal Pride, un terç de les cançons siguin balades. Una d’elles és Hold on to me, una cançó de 2014 que els va proporcionar un inesperat èxit al sud-est asiàtic, obrint-los les portes a girar per aquells països i fent que el segell filipí Seven Seal Entertainment volgués editar allà les seves cançons.

Seguint amb les balades, una de les revisions més interessants que trobem a The best of Natal Pride és la que fan amb You can’t live whitout that woman. Original de 1996, en aquesta versió feta el 2018 podem escoltar fent estrofes en castellà a Leonor Marchesí, coneguda per, entre d’altres, haver estat la veu del darrer disc de Santa. A més, van gravar-ne un videoclip on podem veure a en Juan Antonio Moreno poc abans del seu decés.

En conclusió, trobo que The best of Natal Pride provocarà opinions contraposades. Més enllà de la selecció de les cançons, trobarem des d’aquells que rebran amb grat la reinterpretació que han fet de les cançons antigues, fins a d’altres que arrufaran el nas amb aquest nou so i adaptació dels clàssics de la banda.

Sigui com sigui, molta sort i endavant amb el que vingui a partir d’ara!

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

César Rojas

Sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú