Saedín: Entre Ríos

28 oct., 2020 | Ressenyes

saedin entre rios

Saedín: Entre Ríos // Data de sortida: 28 Setembre 2020 // Segell: Demons Records

Introducció i context:

Entre dos rius. Per les seves aigües corren les lletres i músiques del segon treball discogràfic dels granadins Saedín. A la confluència d’aquests dos rius es forma el delta anomenat Entre Ríos, ric en nutrients aportats pels cabals dels rius Rock i Flamenc.

La seva ubicació a la falda de Serra Nevada, permet que per la ciutat de Granada i la seva província hi discorrin uns quants rius. Dos dels que hi passen per la capital andalusa són el Genil i el Monachil, rius que, per altra banda, envolten el barri de Zaidín. I, ves per on, el terme en àrab per anomenar a aquest barri és Saedin (terra entre rius), el nom del grup al qual avui ressenyo el seu disc.

Malgrat que limitant-nos a fer recerca per internet no trobarem res que ens corrobori o asseguri que aquesta gent són del barri granadí de Zaidín (o al menys jo no ho he trobat), sí que confirmarem aquestes pistes quan escoltem la lletra de la cançó que dóna títol al disc. Títol que, per cert, em sembla molt ben trobat, donat que si acceptem el joc d’entendre que el Rock i el Flamenc són rius, escau molt bé que l’elapé es digui Entre Ríos, donat que les cançons de Saedín es nodreixen i fusionen amb aquests dos estils musicals.

Escoltant el disc de Saedín Entre Ríos:

La gent que ha tirat endavant les nou cançons que conformen el primer llarga durada dels Saedín, Entre Ríos, són Ángela Mesbailer (veu i cors), Juanjo Mesbailer (guitarra), Zoraida Vidal (teclats), Antonio Ortiz (baix) i Carlos Manuel Calvente (bateria). El pes compositiu recau en els germans Mesbailer (això que són germans és una suposició meva per la coincidència en els cognoms) i en la Zoraida Vidal, tot i que aquesta participa només en la composició musical i no pas en la lletrista. Compten, a més, amb la col·laboració en tres cançons d’Antonio Ferrara, qui toca la guitarra clàssica i acústica i aporta cors.

Els Saedín mantenen a Entre Ríos gairebé la mateixa formació que va enregistrar el seu treball de 2017, Amor en Granada, amb l’excepció del baix d’Antonio Ortiz (membre dels també granadins Zanarkand) qui aporta, a més de la seva tècnica amb l’instrument, una presència més heavy a la banda tot i no participar en la composició de les cançons.

Tot i que ens poden venir al cap grups andalusos en actiu que barregen rock i flamenc a la seva música i que, d’aquests, els més coneguts són potser els cordovesos Medina Azahara, no poso a Saedín dins el mateix sac. Em recorden força més als Fausto Taranto (també de Granada) dels quals vaig tenir oportunitat d’escriure una ressenya del seu segon disc, El reflejo del espanto, potser per percebre en tots dos casos (Fausto Taranto i Saedín) un “cante” més esguerrat, més profund i cru que no pas a Medina Azahara.

No vull donar però a entendre que la música de Fausto Taranto i Saedín s’assemblin, però sí que els hi trobo força elements comuns. En el cas del grup que m’ocupa avui, Saedín, segueixen com a Amor en Granada, amb unes lletres costumistes i a on la seva ciutat és protagonista.

Així ho veiem ja des de l’inici amb Castillo rojo, cançó homenatge al castell de l’Alhambra i on ja ens acompanyen per diferents elements de la seva ciutat com el riu Darro, la Plaza Nueva o el barri de l’Albayzín. A Corazón nazarí (amb un treball inicial de teclats que m’ha recordat als també andalusos Sphinx i que és de les cançons que més m’han agradat de l’àlbum), Granada torna a ser protagonista i amb la que dóna títol al CD, Entre Ríos, veiem un autèntic homenatge al “barrio donde nací”, esmentant-se de nou paisatges de la ciutat tals com el riu Genil o el barri de Las Angustias.

També hi ha lloc a Entre Ríos per a la crítica i la denúncia. Ni una menos, ens explica una història de maltractament, i Mala hierba ataca a aquells individus d’ànima bruta, dolents, que enverinen l’ambient. L’amor i el desamor els trobem presents a Déjame cuidarte o La alianza, l’abandonament el copsem a Al Amanecer i els flaires aràbics ens envolten amb Reina y rey, una bona cançó que tanca el disc.

En conclusió:

El segon treball de Saedín, Entre ríos, interessarà a aquells rockers oberts musicalment a la confluència d’estils i potser costarà més a aquells menys receptius a les barreges musicals. No trobarem hits fàcilment radiables a les emissores més comercials i no hi ha cap cançó candidata a convertir-se en el tema de l’estiu. Per raons d’afecció, aquells que coneguin Granada, els seus barris i els seus carrerons, potser s’hi sentiran més propers però trobo que Entre Ríos és un treball interessant per qualsevol que tingui curiositat per escoltar enfocaments que se surten d’allò més comú o estereotipat. Jo he gaudit de la seva escolta i m’atreveixo a recomanar-lo, com a mínim, a les ments curioses de l’escena rockera.

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

César Rojas

Sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú