UNDERGROUND METAL IMPACT: Rave In Fire + Redshark + Pyre Forge | Razzmatazz 3,  Poblenou (Barcelona) | 31 de gener del 2026

Aquí totes les cròniques d’El Rock-Òdrom

Avís previ a la lectura de la crònica: En Philip Graves, de Redshark, m’ha fet saber que l’aforament de la Razzmatazz 3, es va reduir a 230 persones després de la pandèmia. Per tant, sí que es va produir el sold out. Moltes gràcies per l’apunt!

Underground metal impact ho podríem traduir, una mica de forma lliure, com l’impacte metàl·lic que prové de sota terra. Un impacte sigil·lós, no sempre previst, que colpeja amb força i estaborneix a qui no l’espera.

Amb el concert d’ahir a la nit a la Razz 3, plena de gom a gom i a punt d’haver de penjar el cartell d’entrades exhaurides, vaig tenir la sensació que el moviment que recull el fil del heavy metal d’arrel i que ha mantingut encesa la flama al llarg de dècades, viu un moment de moltíssima vitalitat, tant en quant a la qualitat de les bandes que representen aquest moviment, com en quant a la capacitat de convocatòria, amb un relleu generacional que és clau i que, afortunadament, s’està consolidant. El heavy metal tradicional viu el seu millor moment en anys (dècades?) a l’estat i l’epicentre és a Barcelona.

Sí, sens dubte, no tot són flors i violes. Hi ha dificultats i entrebancs sistèmics: manca d’espais adients i suficients per a la celebració de concerts, limitacions horàries absurdes per a la música en viu, lloguers cars, inflació en els preus de les entrades… però hi ha bandes i hi ha públic! Ahir mateix, a la nostra ciutat, hi va haver cinc concerts de caire metàl·lic: Legion DC (Wolf), Syberia (Upload), Condenados (Hangar 05) Shovell (Ceferino) i els protagonistes d’aquesta crònica. Desconec quina va ser la resposta del públic als altres concerts, però vull pensar que hi va haver un bon ambient. I això, amics d’El Rock-Òdrom, ens aproparia a les 1000 persones que ahir estaven de concert veient a bandes de casa nostra. Quin moviment sense vitalitat atrau a gairebé un miler de persones a concerts de bandes de l’undergound?

Vaig quedar amb en Ramon Casamitjana, guitarrista de Metall Fort, cap a les 18:45 davant de la Razz 3 i de seguida vam enfilar escales amunt fins a l’interior de la sala.

A mesura que passaven els minuts, l’ambient s’anava omplint i jo vaig tenir l’oportunitat de saludar a molts coneguts, bona part dels quals han anat passant al llarg dels anys pel programa de ràdio.

De seguida es va confirmar el que preveia el bon ritme de venda de les entrades anticipades, que s’acabaria omplint fins la bandera aquesta sala amb un aforament per a 250 persones. No hi va haver sold-out, però poc hi va faltar.

Cap a un quart de vuit del vespre va arrencar el primer concert de la nit. Uns Pyre Forge que tres setmanes abans havien estat al nostre Terrabastall Rock fent un gran concert i que ahir, al Poblenou, van tornar a demostrar perquè són una de les bandes més prometedores de l’escena barcelonina. Amb presència, actitud i una audiència favorable, de seguida van posar-se al públic a la butxaca. Ara cal que, de mica en mica, vagin composant més cançons pròpies per tenir un repertori més ampli i, a partir d’aquí, que la sempre necessària sort es posi de la seva part.

Després va arribar el moment d’una de les bandes barcelonines en millor forma. Un quintet en estat de gràcia que presentava oficialment el seu excel·lent Sudden Impact, un segon elapé pel qual els vam entrevistar a El Rock-Òdrom nº 303 i que ha tingut una immillorable rebuda.

Extraoficialment, ja el van mostrar durant la darrera edició del festival Metalcova en un esplèndid concert a la sala Estraperlo de Badalona el proppassat novembre, però el d’ahir era “el seu concert”. I vaja que sí. S’hi van deixar la pell. Amb un Pau Correas que ha après a controlar el seu torrent de veu i que té una potència que espatarra, una presència que lidera i que fa el que vol amb el públic. És la quarta vegada que he vist a Redshark: la primera el juny del 22 a Bóveda (aquí la crònica), la segona el maig del 23 amb Riot V a Salamandra, i la tercera i la quarta són la d’ahir i la ja esmentada del festival Metalcova. El salt entre les dues primeres i les dues últimes és evident, gran i contundent. I jo me n’alegro molt!

Finalment, va ser el moment de Rave In Fire, l’última banda de la vetllada. El quartet madrileny havia tret, tot just el divendres 30, el seu segon llarga durada, Square One. És un disc del qual ja havíem pogut escoltar abans un parell de senzills d’avançament que feien molt bona pinta i tenia ganes de veure a aquesta banda per primera vegada.

Si Redshark fan un speed que frega la violència sonora, Rave In Fire practica un heavy rock molt més melòdic. De nou, em toca destacar el paper de la seva cantant, Selene Perdiguero, una dona amb un gran control tècnic del seu instrument i un color de veu molt agradable d’escoltar. No sé si van començar un xic nerviosos, però de seguida es van escalfar i ens van oferir un gran concert. L’únic moment desagradable va ser una picabaralla produïda per una d’aquelles persones que no saben privar i comportar-se, fet que va inflar els ous a algunes persones de les primeres files i que va fer que saltessin guspires. Afortunadament, tot va quedar en un no res i el concert de Rave In Fire va continuar fent-nos gaudir plenament a tots.

I així va acabar aquesta vetllada musical magnífica. Llàstima que quan em vaig apropar a l’espai de marxandatge de les bandes per comprar-me el disc de Rave In Fire… ja no els en quedaven! Com és possible? Jo sempre m’espero al final dels concerts per comprar els discos, senzillament per no haver de carregar amb ells tota l’estona i evitar que es puguin fer malbé, però se’ls havien acabat els vinils quan jo vaig anar a comprar-lo. Quants n’hi devien portar a Barcelona per vendre’ls tots? Jo aprofito els concerts per fer-me amb els discos de les bandes, entre altres raons perquè així m’estalvio la despesa que suposa la tramesa del disc, però aquesta vegada vaig haver de marxar amb les mans buides. Una llàstima.

Bé, tot sigui això. Enhorabona a Rocksound per l’organització d’aquest Underground Metal Impact, enhorabona a les bandes i felicitem-nos tots pel bon estat de forma en què es troba l’escena actualment. La fotografia que tanca aquesta crònica i que reflecteix perfectament l’ambientassu que hi havia ahir, és d’en Ramon Casamitjana. Fins la propera!

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent ressenyes, cròniques, entrevistes o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram, Whatsapp, Tiktok, Instagram i BlueSky