WARCRY + DRAGONFLY | Data: 1 d’Agost del 2024  | On: Jardins de Vivers, València

Aquí tens totes les cròniques d’El Rock-Òdrom.

Primer dia d’agost a València. La calor ferma i la humitat encara més, però res no podria aturar el que esdevindria aquella mateixa nit de l’1 d’agost.

En un recinte habilitat als Jardins de vivers, en un indret delimitat anomenat les Nits de Vivers, obrien aquesta jornada per a donar cabuda per primera vegada en la història de l’organització a un concert de Heavy Metal. Estem de celebració, ja que a poc a poc, espais on no solen allotjar aquest tipus d’esdeveniments, obren el ventall i ens deixen un espai dins del seu programa, per tant els amants del metall estem molt orgullosos d’això. Gràcies a les dues bandes que participaven aquella nit i al públic assistent. Esperem que l’organització prengui bona nota d’això i no sigui el primer ni el darrer, sinó que hagin algunes bandes més del nostre gènere i de la meva terra, que les tenim i de molt alta qualitat.

Com és de costum, WarCry, sol fer un passi VIP que sol comportar l’entrada abans de l’hora d’obertura general del recinte, per a agafar lloc preferent, assistir a la prova de so on la banda toca un parell de temes i interactua amb el públic, un petit meet and greet amb la banda i un regal commemoratiu de la gira.

Als assistents amb entrada VIP, se’ns va citar a les portes del recinte a les 17.00, però no van obrir les portes fins a les 17.30.
Com a nota personal, ja que he assistit a varis d’aquests, em sembla que van millorant amb el pas del temps. És una fórmula que porten fent des de la gira del seu disc Alfa, i que sens dubte els funciona molt bé. Sí que és cert que, per l’afluència de gent, el meet and greet sol realitzar-se en comptades ocasions, però cada vegada que es pot no dubten en què la banda tingui un contacte més personal amb els seus seguidors.

L’obertura de portes per al públic general era a les 20.00 hores. Seria una nit de moltes emocions però no pas escassa de calor.

Mentre esperàvem la primera actuació de la nit, ens vam fer un volt pel marxandatge per a veure que ens oferien. El curiós és que Dragonfly no tenia paradeta de marxandatge, per la qual cosa no vam poder veure pràcticament res. Però WarCry tenia tota la seva discografia, samarretes, el vinil i el còmic, i algun de nosaltres va comprar alguna coseta.

Pocs minuts després, apareixia el nom de Dragonfly en la pantalla principal del recinte. Això feia que el públic es demanés una cervesa per a refrescar la gola i gaudir del concert.
La banda, amb el Power Metal que la caracteritza, és una de les bandes referents del gènere, i aquesta nit es presentaven davant el seu públic. València és la ciutat on van néixer i créixer, així que van estar ben abrigallats de grans amics i familiars de la banda.

A més, Dragonfly presentava a la seva pròpia ciutat el XV aniversari del seu disc Domini, que van reeditar recentment.
A l’escenari se’ls va veure molt frescos, amb una molt bona posada en escena, amb ganes de menjar-se l’escenari. Una bona posada a punt abans de la seva actuació al Leyendas del rock que se celebrarà en uns dies.
Ens van delectar amb el seu clàssic “Sólo depende de ti”. No podien faltar a la cita “Siente” o “Delirio eterno”. També, com no, la seva mítica “Ángeles con una sola ala” i per a acabar el seu clàssic, molt corejat “No lo verán caer”.

Setlist de Dragonfly

La calor tampoc cessava, però entre bandes i el canvi d’escenari, ens vam anar a prendre algun refrigeri i quelcom de menjar, però amb prou feines dóna temps a tastar res i ja escoltem la introducció dels protagonistes de la nit, WarCry, que van començar a les 22.30 amb el seu espectacular intro que mostrava imatges del seu més recent disc, juntament amb els símbols que acompanyen a cadascun dels integrants.

Tot per a acabar amb la posada en escena que han adoptat per a la temàtica de la gira. Tots ells vestits de negre, amb el símbol de cadascun en el pit, i una escenografia digna de les grans bandes internacionals.

El seu primer tema fou “A por ellos” i seguit de “Que se vaya”, que feien les delícies dels assistents. Un petit respir venia bé per a aguantar la calor de la nit i per a donar pas al primer clàssic de la banda “Nuevo mundo” i “Contra el viento” del seu disc ¿Dónde está la luz? On la banda desprenia energia i mostrava al públic el seu poder.
Seguíem amb un dels meus temes favorits, “Alma de conquistador” del disc Alfa, i “Perdido”, un altre dels grans clàssics. Tot això sota la pantalla gegant que ja acompanya a la banda en tots els seus concerts, on solen projectar imatges que tenen a veure amb els temes que estan interpretant.

Seguidament va anar “Devorando el corazón”, un altra que s’ha convertit en una de les cançons més corejades dels asturians. I anem amb la primera sorpresa de la nit, seria el tema “Espíritu de amor” que van rescatar per a aquest concert.

A tot això se li afegia una intro que feia les delícies de la gent com a presentació d’un altre dels temes emblema en els seus directes, “Quemo por dentro” i el públic, per fora.

Era hora de baixar una mica les revolucions i agafar un to més melancòlic, “Desde el dolor” una de les balades d’aquest nou disc, bastant intensa, ja que parla de la mort d’un ésser estimat, doncs el mateix Víctor ens relata en primera persona la defunció de la seva mare. Una obra d’art t’ho miris per on t’ho miris. Un detall especial és que al final la cançó, la pantalla s’anava enfosquint com si fossin uns ulls tancant-se, per ficar-te encara més en la temàtica. Una obra d’art.

Però no tot és penes i plors. Ens esperava el xou de Pablo a la guitarra i el gran Rafa Yugueros, amb un Víctor assegut aportant alguna nota de veu als covers que Pablo improvisava. No es pot descriure amb paraules el que allà es vivia… Pablo desprèn tota aquesta energia i se li nota molt com gaudeix fent de les seves sobre l’escenari. A més, a la festa se li uneix el teclista Santi Novoa, que no dubta en fer per un moment de frontman i sortir a gaudir deixant enrere els seus teclats. Com ja dic, poc es pot explicar sobre això, cal viure-ho, per a gaudir-ho.

“Cielo e infierno”, “Siempre” o “Quiero sentirte”, van ser les següents. En aquesta darrera, la pantalla mostrava el videoclip d’aquest tema que ja van mostrar en el seu moment a Youtube, i que no dubten a utilitzar per als seus concerts. I és que el seu disc Inmortal, també està molt present en el seu repertori, tot i que no podem oblidar que aquesta nit tan calorosa també presentaven la seva obra més recent, Daimon. És per això que aquest tema és per a tota la gent que seguim a la banda, el tema anomenat “Para siempre”, que en les seves estrofes esmenta el poble maleït i fa una petita picada d’ullet a l’etapa passada amb Avalanch, amb la frase “aquí estaré”.

Una altra de les grans sorpreses és un medley que ja van inventar en la gira de Revolución, en el qual interpreten 3 temes en un, i és molt interessant veure com canvien entre les melodies dels temes. “Luz del norte”, “Alejandro” i “Señor” van ser les que es van interpretar en aquest moment.
La banda mostra una gran posada en escena on acaronen fins al més mínim detall, es nota el treball que la banda porta fent des del seu retorn després de l’aturada, uns Warcry pels qui sembla que no passen els anys.

El següent tema em va encantar bàsicament per la presentació. Parla de la gent que pateix algun tipus depressió i el deure de la resta de gent de tendir-los una mà, ajudar-los i donar-los suport en tot el que necessitin. Allò que més em va agradar és la imatge de fons de la pantalla: s’hi veia a un home córrer mentre tot s’enfonsa al seu voltant. El tema en qüestió és “Un poco de fe”.
“Condenado” seria el següent, un dels temes emblemes del nou disc. A la pantalla projectaven el videoclip a mode de dibuixos animats i es parla de, per desgràcia, un tema de molta actualitat, l’assetjament escolar.

Ja passem a la part final del concert, amb temes com a “Capitán Lawrence” o la seva obra per excel·lència “Tú mismo”, seguit de “Sólo sé”, un tema que en els seus primers dies no va ser gaire ben acollit, però que avui dia s’ha convertit a un indispensable de la banda, un tema molt alegre en el qual no van parar de córrer per tot l’escenari com si fossin nens petits. Es nota la bona energia que desprèn la banda i les ganes de passar-s’ho en gran, gaudint del que fan. Per trencar-se la caixa.

Ja passem cap als bisos. “La vida en un beso”, amb la seva intro parlada, la mítica “El guardián de Troya” i com no, “Así gano yo”, sense oblidar-se de tota l’organització, de tots els assistents i recordant una vegada més que era la primera vegada que en aquell escenari hi tocaven bandes de metall.

El concert va acabar al voltant de la una. Dues hores i mitja de concert on, malgrat tota la calor, allí estàvem, gaudint d’una de les millors bandes a nivell nacional, que en pocs dies haurà de creuar la bassa per fer una gira molt extensa per tot el territori mexicà. Tot està preparat per a això i els mexicans els esperen amb els braços oberts.

Sens dubte, un dels millors concerts de WarCry als que he assistit, i ja han estat unes quantes. Feia 13 anys que la banda no trepitjava la capital valenciana, tot i que han anat unes quantes vegades al Leyendas del Rock de Villena, però esperem que no triguin uns altres 13 anys en tornar, perquè valència i tot llevant necessita la seva bona dosi de WarCry.

Es van quedar cançons en el tinter, però no tot es pot tenir. Haurien de fer un repertori per a 5 hores i, com van dir ells mateixos, la gent ha d’anar al bany. Hahaha!

Pots llegir aquesta crònica en castellà a The Sentinel.

Vols col·laborar amb El Rock-Òdrom fent ressenyes de discos, cròniques, entrevistes o qualsevol cosa que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!