Bones i benvinguts REYLOBO a les entrevistes d’El Rock-Òdrom!! El primer de tot és donar-vos les gràcies per l’oportunitat de poder fer-vos aquesta entrevista.
Em dic Olga Rodríguez i soc l’encarregada de fer-vos unes quantes preguntes per a poder posar una mica en context als nostres seguidors i seguidores de qui sou i parlarem també del vostre nou disc “Infinito”.

1. Bé, començarem una miqueta per conèixer com es crea aquesta banda. Nois, què fa que Nacho i Pedro us uniu?

Bon dia Olga, soc Nacho Fernández vocalista de Reylobo i és un plaer per a mi estar amb tu i amb els lectors en aquesta entrevista. Com bé dius Reylobo el fundem Pedro Gallego a la guitarra i jo allà pel 2019 amb el projecte del nostre primer àlbum, El Octavo Pecado. Hem estat amics d’ençà que érem uns nans capdetrons, des de la més tendra infància a l’escola. Sempre hem estat amants de la música i junts ens vam endinsar en aquest món de mags, allaus i plors de guerra.

Així que ja des de molt joves comencem a desenvolupar aquesta passió musical. Iniciem alguns projectes musicals i la certa edat pausem aquest aspecte ambiciós musical i ens centrem en els estudis i posteriorment en la feina.
Una vegada estabilitzem les nostres vides en aquest aspecte i sabent cadascú que l’altre tenia aquesta absència al cor, les ganes de fer aquest projecte que des de petits desitjàvem, fan que parlem d’això i decidim donar sortida a El Octavo Pecado. Amb unes cerveses i com més en parlàvem ens adonàvem que aquest somni podia fer-se realitat així que comencem a treballar i a estudiar per a treure el que teníem a l’ànima i donar-li forma de disc.

2. Si no m’erro, en els inicis teníeu a Álex Molina com a bateria, oi? Com arriben Guillermo (MOMO), Wen i Miguel al vostre equip actual?

Una vegada que teníem el projecte de El Octavo Pecado iniciat i la composició del disc (o, més ben dit, la maqueta en aquell moment) finalitzada, decidim donar-li forma a la banda i integrar-la amb grans músics que coneixíem i amb els quals ens unia una forta amistat, així que es van unir a les nostres files Alejandro Molina a la bateria Wenceslao Miralles al baix i Miguel Torralba al teclat. Al poc temps d’estrenar El Octavo Pecado i fer els nostres primers passos pels escenaris, Alejandro es va apartar del grup i s’hi va unir qui era el nostre tècnic de so i suport en tot ,tant musical com personalment parlant, Guillermo Barranco, més conegut per tots vostès com Momo.

3. També he vist que poseu que sou un grup de Power Metal Melòdic. Què us ha fet decantar-vos per aquest estil?

Sincerament, crec que no puc definir-te bé, ni sabria fer-ho, l’estil que fem. Hi ha tants estils que ja em perdo i ni tan sols sé molt bé on radiquen les seves característiques.
Crec que el nostre estil és fer la música que surt del cor i, segurament, ens integrarem en gran mesura en algun dels estils existents, entenc que per la influència que han tingut alguns grups en nosaltres des que érem uns menuts.
Clarament, Ningú no es pot desfer del que li ha fet sentir la música que l’ha acompanyat fins ser la persona que és en el dia d’avui. Així que entenc que per aquestes influències prenem cert camí cap al Power Metal, però repeteixo que intento que l’estil no sigui una cosa que defineixi la nostra composició musical, ans al contrari, que ho sigui el cor, cercant sempre que el que creis faci que se t’estarrufi la pell.

4. Si haguéssiu de triar una o diverses bandes de referència, quines serien?

Avalanch, Saratoga, Mägo de Oz, són bandes que ens han acompanyat des que comencem a configurar la nostra personalitat musical i ens han donat molt en què pensar, així com grans sentiments. Grans bandes del panorama espanyol com WarCry, Saurom, Stravaganza, i del panorama internacional per descomptat, com Helloween, Edguy, Rata Blanca, etcètera. Encara que personalment per descomptat tinc els altres meus plaers com Queen, U2, Scorpions i d’altres.

5. El primer disc que porta per nom “El Octavo Pecado” va sortir al març del 2021 amb la pandèmia del COVID-19 pel mig. Expliqueu-nos una mica, com ho vau viure?

El disc d’El Octavo Pecado es va produir imasteritzar als estudis Sanctuarium d’Alberto Rionda.
A causa de la pandèmia, a l’hora dels enregistraments finals, quan ja ho teníem tot preparat i organitzat per a enregistrar en els estudis Sanctuarium, va arribar el confinament i se’ns van caure els plans. Així que, en comptes de paralitzar el projecte, decidim reinventar una mica el que teníem organitzat, i desenvolupar al costat del productor un sistema d’enregistrament telemàtic, on per exemple en el meu cas, vaig muntar un petit estudi personal a casa per a l’enregistrament de totes les veus i cors i vam poder fer-ho monitorant a distància l’enregistrament i polint i perfeccionant tot el que necessitàvem gràcies a aquest sistema.

6. M’agradaria saber com heu arribat a tenir de productor a l’Alberto Rionda. Com es forma aquest enllaç?

Pedro ja tenia relació amb Rionda, havia fet classe amb ell i havia assistit a alguns esdeveniments al seu estudi. Quan teníem composat l’àlbum decidim que per a polir-lo i perfeccionar-lo necessitàvem la mà d’un mestre, i no podia ser cap altre que en Rionda, al qui sempre hem admirat. Ens vam posar en contacte i li presentar el projecte.

Amb Infinito senzillament li comentem que estàvem amb tot preparat per a començar a produir-lo i que volíem que seguís amb nosaltres si hi estava d’acord. I s’hi va sumar. La veritat és que sentir que et dona suport i confia en tu un mestre de la seva categoria no té preu.

7. I ara amb aquest segon disc de nom “Infinito”. Hem vist que heu fet l’estrena aquest passat 6/05/23 a la vostra terra, a Múrcia, a la sala Garage Beat Club. Què tal ha anat? Quins plans de gira teniu?

El primer concert en el qual estrenem Infinito i aquí, a la nostra terra, la veritat és que va ser espectacular. Portàvem molts mesos treballant en el xou que volem donar en aquesta gira d’Infinito. Hem reunit moltíssims elements per a poder fer que el públic s’integri en la història que estem explicant i per descomptat que s’ho passi genial. Així que aquest primer concert va sortir espectacular i sé que els que estan per venir sortiran igual de perfectes o millor.
Ja estem tancant diverses dates al voltant de tota Espanya amb força sorpreses, així que us proposo que estigueu pendents de les nostres xarxes socials ja que en concert no defraudarem i passareu una nit increïble.

8. Sense més preàmbuls, parlarem d’aquestes 11 cançons d’Infinito, amb molt de rerefons. Si haguéssiu de triar una de les cançons… Per quina us decidiríeu?

És difícil triar entre els fills, oi? Crec que la cançó que més em fa sentir és El Adversario, que és l’epíleg del disc i la cançó que quan la vaig compondre més em va despertar els nous registres i eines que ara estic utilitzant com a vocalista.
A més, és l’única cançó de tot el disc que no té com a inspiració darrere una obra literària, i és perquè es desenvolupa en la nostra realitat. Les altres són el viatge del nostre protagonista per diferents realitats a la recerca d’una persona perduda. Així que crec que El Adversario conté tot el sentiment, el dolor, el plor, l’acceptació i l’esperança.

9. Posem una mica en context als oients. Teniu diverses col·laboracions a les vostres cançons, 4 exactament si no vaig errada. Expliqueu-nos una mica sobre elles.

Sí, més que col·laboracions són participacions d’amics, perquè finalment és el que són.
D’una banda, tenim la col·laboració de Valentín Miralles al violí, instrument amb el qual ens estrenem i ha realçat amb la seva professionalitat uns certs temes de l’àlbum; i  de Rafael Lázaro, que fa un solo increïble de guitarra en La escalera de la creación. I d’altra banda tenim la veu del gran Miguel Ángel Franco de Saurom, a Hidalgo, que crea al costat de mi un duo quixotesc, i com segona col·laboració vocal tinc al meu cantant favorit des que m’iniciés en aquests móns, que és Leo Jiménez a El Hambre i ha estat tot un somni poder compartir una cançó amb ell.

10. Ara faré una pregunta en concret a Wen. Com se’t va ocórrer fer aquest canal de YouTube, interessantíssim per cert, parlant de les cançons? Quina finalitat hi cerques?

Hola Olga, soc Wen, baixista de Reylobo. La idea és acostar una mica el missatge i la temàtica d’Infinito a tothom. Creiem que és una història molt interessant, carregada de matisos, i volíem acompanyar a la gent en aquesta escolta, per a complementar-la. Ens importa molt que cadascú faci seu Infinito, així que oferim aquesta interacció per a possibilitar que el coneguin el màxim possible i que els oients siguin també part de Reylobo.

Bé doncs, fins aquí el petit interrogatori al qual us he sotmès… hehehehe…
Moltes gràcies per l’atenció i les respostes a les meves preguntes! Una salutació molt gran de part d’El Rock-Òdrom i els seus oients! Esperem veure-us aviat per les nostres terres!!

Moltíssimes gràcies Olga, i també a tots els lectors. Ens veiem en l’Infinit!!!

Aquí la ressenya de l’Olga sobre Infinito

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!