Fahrenheit: 212

3 des., 2020 | Ressenyes

fahrenheit 212

Fahrenheit: 212 // Data de sortida: 29 Octubre 2020 // Segell: Autoeditat

Introducció i context:

Des de la llunyania, tinc la impressió que d’un temps ençà a la zona de Madrid s’hi cou una palpitant escena de Hard Rock. Si als entorns de Barcelona l’assumpte es mou més, potser, al voltant del Heavy i l’Speed Metal amb conjunts com Streamer, Street Lethal, Redshark o Löanshark entre d’altres, a Madrid grups com els protagonistes d’aquesta ressenya, Fahrenheit, d’altres com Phase to phase o dues bandes ja ressenyades recentment en aquest web com són Strangers i Electric Tattoo, ens mostren que hi ha quelcom que es mou a la capital madrilenya.

Tot i que aquest disc de Fahrenheit, 212, és el primer treball de la seva carrera, els músics que en formen part no són pas novells en això de rockejar. En la meva investigació i recerca per la xarxa, he descobert que els Fahrenheit són la continuació d’un grup anterior del mateix estil i formació anomenat Saigon Cobra. És a dir, Guillermo Capilla (guitarres), Javier Hidalgo (teclats), Gonzalo Villanueva (bateria), Marcos Jiménez (baix) i les veus de Guillermo Muñoz i Belén Ballesteros, essent aquesta darrera una col•laboració a la segona cançó del disc. L’única diferència (observo) entre el primer i el segon grup és que la presència a la veu de Belén Ballesteros passa de ser permanent a limitar-se a aquesta mera participació.

Desconec si el canvi de nom de Saigon Cobra a Fahrenheit és degut a la voluntat dels seus membres de fer un punt i a part en el repertori anterior, a no tenir lligams amb les composicions que altres membres previs de Saigon Cobra poguessin haver escrit o a vés a saber què. La qüestió és que en aquest atzarós any 2020 Fahrenheit s’han atrevit a enregistrar i treure un primer LP que tinc entre les meves mans des de fa només uns dies.

L’autoria de les cançons que conformen 212 giren el voltant dels Guillermos de la banda i, centralment, en Guillermo Muñoz, doncs la veu de Fahrenheit és present als crèdits de tots el temes. Bé sigui encarregant-se de la lletra, bé de la música, bé de totes dues coses.

Pels curiosos de la ciència casolana, 212 són els graus als quals bull l’aigua a nivell del mar, és a dir, els cent graus centígrads de l’escala Celsius que acostumem a fer servir nosaltres. I pels curiosos enciclopèdics del metall, existeix una banda de Frankfurt, Alemanya, anomenada Fahrenheit 212, tot i que aquests són practicants d’un Heavy Metal força més dur que el Hard Rock melòdic dels de Madrid.

Feta la introducció, què tal les cançons que trobem al disc? Bull el Rock a 212? Veiem-ho!

Escoltant el disc de Fahrenheit, 212:

El disc arrenca amb The winner, una encertada elecció doncs, a més de ser de les que més m’han agradat de l’àlbum en conjunt, traspua bona energia, a més de tenir una d’aquelles tornades que saben enganxar-se al cap. Una bona cançó de Hard Rock que ens anuncia entorn de quin estil giren les cançons de 212 i com de bé que sonen.

El treball (tan important) entre els estudis The Cube, Gold Cassette i Estudio 58 en els arranjaments, mescles i enregistrament, ens dóna com a resultat un treball que, des del meu punt de vista, sona excel·lent. Una base rítmica ben posada, fent la seva feina, i permetent el lluïment solista dels dos Guillermo de Fahrenheit, el que canta i el que toca la guitarra.

Al llarg de les 10 cançons que conformen el disc, trobarem Hard Rock de l’etiquetat com a melòdic o AOR, tot i que, al meu parer, Fahrenheit estan més propers a Bon Jovi o Whitesnake que no pas a Toto, per exemple.

És veritat que pels qui, com jo, tenim una ànima més Heavy, es troba a faltar que entre totes les cançons n’hi pogués haver algunes que em fessin trempar un xic més, però és que al cap i a la fi, aquest no és un disc de Heavy Metal o Heavy Rock, i com a tal ha d’assaborir-se.

És així com Grow up younger, transmet aquella flaire vuitantera que, per escombrar cap a casa, m’ha portat al cap als catalans Barbablanca amb el seu Un tro a la nit de fa tres anys i escaig que també vam ressenyar en aquest web .

Moving slow down fa tota la pinta de ser una d’aquelles cançons que, amb diners, haurien pogut sonar perfectament a les ràdio fórmules d’aleshores i d’ara, donant a grups de la qualitat de Fahrenheit un aparador on és aclaparadorament difícil col·locar el producte.

Sweet vengeance i Don’t give it up, la sisena i la setena del disc, són de les que més m’han agradat. Sweet vengeance és la que més m’ha recordat en David Coverdale i els seus Whitesnake i, a totes dues cançons, és on he trobat els solos de guitarra més engrescadors i captivadors.

Els Fahrenheit es deixen per al final del disc, amb Emotion Seeker, la mostra que també saben i gaudeixen de fer cançons veloces. El seu inici, inevitablement recorda a l’Overkill dels Motörhead, puix que el joc de la bateria és el mateix, tot i que aquí la producció li dóna un caire més rocker i menys pesat que el que trobem a la cançó dels anglesos. Així i tot, Emotion Seeker, un cop deixat enrere el toc Overkill, m’ha recordat amb empenta Stone cold crazy de Queen. Per què? No ho sé ben bé però és així. Amb tot, aquesta és potser la meva cançó preferida del disc.

En conclusió:

Així doncs, el debut de Fahrenheit, 212, m’ha semblat un disc notable que, n’estic convençut, serà excel·lent per a molts dels més fervents seguidors de l’estil que aquests músics practiquen. Els meus gustos personals enyoren alguna cançó més en l’òrbita d’Emotion seeker, però com he escrit més amunt, si tenim clar que Fahrenheit i el seu disc 212 és Hard Rock, el gaudirem de cap a peus.
Tant de bo les circumstàncies permetin aviat presentar l’àlbum en directe i en les condicions que tots volem. Si tinc l’oportunitat, no em perdré l’ocasió de gaudir d’una bona vetllada de Hard Rock. Tant de bo i bona sort!

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

Sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú