METALL FORT Universalitat | Sortida: 11 Gener 2025 | Segell: Autoedició

Una Ressenya d’Oleh Dovhal

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Ningú no sap el futur i què passarà primer: si acabarà la Sagrada Família, si un català anirà a la Lluna o si Metall Fort llançarà el seu primer LP. Com es diu, a poc a poc es va lluny, i sembla que la banda pretén arribar molt lluny. Però pel que fa al present, ara mateix podem gaudir del tercer EP del quartet barceloní. Doncs fem-ho!

El disc sembla ser el primer de metall en català del 2025, tot i tenint només una relació indirecta amb l’any actual, ja que prudentment es va enregistrar abans de la ressaca de Cap d’Any. L’acabament de la gravació es va anunciar al setembre, després de la qual cosa el grup va fer una pausa teatral i el món es va congelar a l’espera de més notícies. Al desembre es va presentar el senzill, una versió de “Fast as a Shark” d’Accept titulada “Com un tauró”. Sincerament, aquesta decisió em va semblar dubtosa: una cosa és quan Celtic Frost, Motörhead o Behemoth fan versions de David Bowie, reinterpretant música d’un altre gènere, i una altra, quan la versió replica exactament l’original, encara que amb lletra en català. En general, a part del so de qualitat digne de les millors cases d’Europa, el senzill no va oferir cap pista sobre què ens esperava a l’EP.

A principis de gener es van presentar el títol del disc -“Universalitat”- i el disseny, un esdeveniment d’alta importància, ja que talment com el teatre comença amb un penjador, la música comença amb la portada. A primera vista, podria semblar que es tracta de brutal death metal de Mèxic o Indonèsia: al centre de la imatge veiem un monstre amorf que, al mig del carrer, devora elements tan típics del paisatge urbà com una estàtua de la Justícia, una vaca i un portàtil amb Windows 10. La portada va ser feta per en Jose Antonio Vives. Ell mateix va dissenyar a Irthangaz “La maldición de Irthangaz”, al qual es va dedicar un episodi d’El Rock-Òdrom. Curiosament, la universalitat és exactament el que manca a les portades de Metall Fort: al primer EP hi ha una mena de gravat medieval, al segon, un surrealisme fosc, i ara, un collage viu en l’estil dels còmics.

Finalment, l’11 de gener va sortir “Universalitat”. Tot seguit es va fer evident que el grup va optar per no reinventar la roda i fer servir la recepta provada: quatre cançons (sense comptar la versió) en el gènere del thrash metal de la vella escola. Descriure aquesta música amb més precisió seria difícil, perquè és com un vi en la franja de 10-20 euros: és deliciós, però pel que fa a les notes concretes, en percebràs de qualsevol mena si fas servir una mica d’imaginació.

Al principi em va semblar que és Bay Area thrash metal, fosc i melòdic com Death Angel, Heathen i Forbidden, però després va aparèixer un aire de l’escola novaiorquesa, més ràpida i directa en la línia d’Overkill i Anthrax. Com a referència, remarcaria sobretot Anthrax per cert sentit de l’humor, la lleugera interpretació i la veu suau.

Cal destacar que, per molt ingenu que pugui semblar el nom Metall Fort, a cada disc el grup el justifica el seu nom tocant metall i només metall: res de balades rock, instrumentals, intros, outros ni altres tan anomenats “filler tracks”. Els veterans del metall saben quin gran repte és resistir la temptació d’enregistrar alguna merda acústica. Què hi farem, sota una aparença brutal sovint s’amaga una natura sensible, i bandes de l’espectre més ampli, des de Metallica fins als mítics Urgila, de tant en tant embadaleixen els seus fans amb algun arpegi sentimental. Com va dir un músic rus del qual no vull recordar el nom, en cada àlbum ha d’haver-hi un “moc”. Però Metall Fort segueix una regla simple: el metall ha de ser metàl·lic! I llancen a l’oient les seves quatre (o cinc) cançons com una allau sencera, sense donar-li cap oportunitat d’agafar aire. Tal enfocament m’agrada molt: poses thrash metal i tens thrash metal, sense haver de saltar-te cançons.

Quan es parla de Metall Fort, alguns crítics, igual que els mateixos músics, utilitzen el terme heavy metal. Bé, la diferència entre el thrash metal i el heavy metal és bastant subtil, i encara més amb veus clarament comprensibles. Com que Metall Fort no canten sobre cavallers ni porten vestits ridículs de sex-shop, perfectament es poden considerar thrash metal. Però si volguéssim trobar a “Universalitat” el heavy metal tradicional, com ja s’ha dit, l’hi trobaríem fàcilment, posant atenció als solos melòdics, el so no gaire contundent i la veu neta. Aquest aspecte de la banda és encara més interessant perquè, com és sabut, el metall tradicional en català està molt menys desenvolupat que les seves formes més extremes. Les causes d’aquesta diglòssia mereixen un estudi a part, però, sigui com sigui, els pobles germans de la Terra s’han enganxat a les seves ràdios, intentant escoltar la veu de Catalunya, però només senten un mal anglès amb accent català. I de sobte: “jo vull ser un cabró!” Omplir aquest buit amb contingut de qualitat en català és una missió de pes, i Metall Fort l’està complint amb honor.

La temàtica de les cançons és força àmplia: la rebel·lia adolescent (això de les cabres i ovelles és molt més interessant que milers d’avorrits “himnes de rock”), els problemes socials (sobretot sanitat i educació), la síndrome de l’impostor i, finalment, una excursió històrica sobre el naixement del blues. Pel que recordo, en una de les seves visites a El Rock-Òdrom, en Ramon va dir que li agrada la música negra i potser d’aquí ve això de “Cotó negre”.

Val la pena fer una menció especial al tema “Universalitat”. Primer, s’assembla una mica a la cançó principal de l’EP anterior, “Fantàstic” (un tema realment excel·lent), només que en “Fantàstic” el passatge parlat apareix al principi i aquí es troba al mig. I segon, aquest discurs ardent el pronuncia ni més ni menys que el nostre César, a qui, per tant, podem felicitar pel seu debut heavy i per formar part dels annals metàl·lics.

D’aquesta manera, Metall Fort brillantment ha obert la nova temporada del metall català. A “Universalitat” no li falta res excepte promoció: temes enganxosos, lletres enginyoses, gran so… Doncs què més voleu, cabrons? Molt bé, molt bé.